dimecres, 10 d’agost de 2016

CAN CADEVALL

  Aquest mas pertany al terme municipal de Castellgalí, però per la seva proximitat a Sant Vicenç de Castellet, pertany a la seva parròquia.
  Forma part d'un nucli de masos concentrats en una petita zona, a mà esquerra de la carretera que va de Sant Vicenç al Pont de Vilomara, poc després del Torrent del Marcet.
  En aquesta zona hi ha restes d'una població romana.
  Per les restes trobades, se sap que a la zona del Bages sud hi va haver tant assentaments ibers, com romans.
  A Boades, per les restes que s'han trobat (sepulcre, exedra, ceràmica...) es confirma que hi va existir un petit nucli romà.
  El fet que els masos d'aquesta zona estiguin edificats pràcticament un a tocar de l'altre, podria ser degut a què s'edifiquessin a partir dels antics habitatges romans, ja que la seva concentració en un espai tan ampli és difícil d'explicar d'una altra manera.

  El mas, conegut per Can Cadevall, actualment pertany a Antònia Riera i Vall de Vilamaró.
  S'ha perdut el cognom original de la casa a causa dels matrimonis al llarg dels anys.
  El cognom de Vall de Vilamaró és un topònim. Aquesta vall, que es troba entre Navàs i Prats de Lluçanès era l'origen d'un dels avantpassats de la propietària, el qual es va casar amb la pubilla del mas.

La senyora Antònia Riera.
Cedida Núria Puértolas.

  L'Antònia, uns senyora encisadora, actualment es dedica a fer activitats manuals, entre les que cal destacar els seus treballs a coixí, amb els boixets. 
  A la imatge el que serà una campaneta:


Cedides Núria Puértolas.

L'EDIFICI

  L'edifici ha estat modificat en diferents ampliacions al llarg de la seva història.
L'estructura original sembla ser la d'un edifici de planta, pis i golfes, amb teulada a dues aigües. El carener de la teulada és perpendicular a la actual façana principal.
  Conserva les tres tines originals que estan folrades amb cairons de color marró, vitrificat.

  Planta baixa

  L'entrada és una porta, amb amb arc de mig punt, de pedra.
  És difícil definir l'estructura original, però podria haver estat d'un quadrat, dividit en dues crugies.
  A la crugia que queda a la banda est, s'obre la porta principal de la casa i es troba l'escala per a accedir al pis. El sostre actual està cobert amb volta catalana, pintada de color blanc, en forma de volta per aresta romana.




  Explica l'Antònia que, aquest petit forat a la pedra de l'entrada, servia antigament per a guardar la clau de la casa.


Detalls del sostre de l'entrada.

   A la banda esquerra de la porta es conserva un antic abeurador per al menjar del bestiar que es recollia a la planta.

Cedides Núria Puértolas.

  A la banda de ponent hi trobem tres estances diferents.
 A la queda més al nord era el celler. S'hi accedeix per una porta, emmarcada amb pedra i amb una biga de fusta que fa de llinda.

  Aquesta crugia deuria d'haver estat el primer celler de la casa i està coberta amb pedra, formant volta de canó.

Crugia oest.
A l'esquerra, porta que comunica amb la crugia d'entrada.

    A l'entrada, per la part interior, hi trobem una volta d'aresta, és a dir una petita volta, perpendicular a la de la crugia.

Petita volta d'aresta.
Cedides Núria Puértolas.

  Una de les ampliacions és un celler, perpendicular a aquesta crugia i situat a la banda nord de l'edifici.
  S'hi accedeix des del que deuria de ser el primer celler. La porta d'accés sembla més una porta d'exterior de l'edifici, que una porta interior.

Porta d'accés al celler nou.
Cedida Núria Puértolas.

   A la banda est del nou celler, destaca un bonic i ben conservat arc apuntat.
   A la paret es troben les tres botges que comuniquen amb les tines.


  Una altra de les curiositats que es troba en aquest celler, és un recipient per a guardar l'oli, adossat a la paret i datat del l'any 1.770, segons una inscripció a la pedra.




















Cedides Núria Puértolas.

  Les altres dues estances que es troben a la banda oest de la casa es deurien d'haver utilitzat, temps enrere, per al bestiar. Actualment són el rebost i l'habitació de la caldera.
  A l'estança del mig encara es conserven les antigues escales que en el seu moment comunicaven la planta i el pis.
  Ambdues estan cobertes per volta de canó de pedra, actualment arrebossades i pintades.



Cedides Núria Puértolas.

LES GOLFES

  Són àmplies i altes i aprofiten tot l'espai de la vivenda actual.
  Hi podem trobar parets de terra batuda.



Cedides Núria Puértolas.

LES TINES
  L'accés a les tines el trobarem al terra del pis superior.
  Actualment estant tapades per a aprofitar l'espai superior, però conserven l'interior.



  Per a accedir a aquestes tines, s'havien de pujar les portadores, carregades amb el raïm, per unes escales que donaven a la façana nord de  l'edifici (al costat d'on hi ha l'exedra romana).
Cedides Núria Puértolas.

  Amb els anys i l'abandonament del cultiu de la vinya a causa de la fil·loxera, aquestes tines van prendre una altra funcionalitat. Es van destinar a sitges per a guardar el gra.

PECES CONSERVADES








Cedides Núria Puértolas.

  
  

Cap comentari:

Publica un comentari